Abans d’afegir la nata a una salsa és normal mirar el brik, olorar-la i comprovar-ne la textura. És una revisió útil, però cal entendre els seus límits: els sentits poden detectar un deteriorament clar, però no poden certificar que un aliment sigui segur.
Què poden indicar
Una olor àcida, rància o molt diferent de l’habitual és un motiu per aturar-se. També ho són la floridura, els grumolls estranys, una viscositat anormal, un envàs inflat o una separació que no es corregeix en remenar quan el producte hauria de ser homogeni.
Què no poden descartar
Alguns microorganismes patògens no provoquen cap canvi evident d’olor, color o sabor. Per això “fa bona olor” no compensa una mala temperatura, un termini superat o una manipulació dubtosa. Tampoc tastis una mica per fer una prova: el gust no és un test de seguretat.
Un ordre pràctic
- Llegeix l’etiqueta i diferencia caducitat, consum preferent i termini un cop obert.
- Reconstrueix la història: quan es va obrir, quanta estona va estar fora i si es va tancar bé.
- Observa l’envàs abans d’obrir-lo.
- Si el termini s’ha superat o la història no és fiable, descarta’l.
- Si tot encaixa, comprova olor, aspecte i textura per detectar un deteriorament evident.
En el cas de la nata, aquesta seqüència completa la guia dels quatre dies i l’explicació del termini de 4/5 dies.
La regla de casa
Si alguna cosa no quadra, no la forcis. L’estalvi d’un brik no compensa el risc, sobretot quan menjaran infants, persones grans, embarassades o persones immunodeprimides.
Fonts
El criteri es basa en USDA FSIS i la seva guia sobre senyals de deteriorament.
