La meva vitroceràmica no va néixer connectada, però Home Assistant em pot ajudar a saber si està treballant perquè el circuit revela una dada molt útil: la potència instantània. Per mesurar-la faig servir un SONOFF BASIC-ZB1GSP instal·lat al quadre elèctric. La dada important no és només si el relé consta com a encès, sinó quants watts consumeix realment la placa.
La seguretat passa davant de la domòtica
Aquest article explica la lògica de mesura i el tractament de les dades a Home Assistant, no pas com es cableja un quadre elèctric. El BASIC-ZB1GSP treballa amb tensió de xarxa i la seva instal·lació l’ha de fer i verificar un electricista qualificat, amb l’alimentació tallada i amb les proteccions i la secció de conductor adequades al circuit. És un dispositiu monofàsic i s’ha d’instal·lar amb les proteccions elèctriques corresponents aigües amunt.
El dispositiu que faig servir
El SONOFF BASIC-ZB1GSP és un mòdul Zigbee per a carril DIN amb mesura de tensió, corrent, potència i energia. La fitxa tècnica del fabricant indica una alimentació de 100–240 V, un màxim de 32 A i una càrrega màxima de 7680 W. Aquests són els límits del dispositiu i no substitueixen el dimensionament correcte del circuit ni les seves proteccions.
Avís d’afiliació: l’enllaç anterior és d’afiliat. Si hi compres, Tecnoyfoto pot rebre una comissió sense que augmenti el teu preu. El cupó TECNOYFOTO aplica un 10 % de descompte; comprova que el descompte aparegui a la comanda abans de pagar, perquè les condicions comercials poden canviar.
En el meu cas l’integro mitjançant Zigbee2MQTT. El dispositiu exposa, entre altres dades, potència, corrent, tensió i energia. En altres integracions Zigbee els noms i la disponibilitat de les entitats poden variar. Abans de construir cap automatització, el primer que m’interessa és comprovar que Home Assistant rep una entitat de potència estable i expressada en watts.
Per què no miro només l’estat de l’interruptor
Un relé pot estar tancat i deixar passar alimentació cap al circuit mentre la vitroceràmica està apagada des dels seus propis comandaments. En aquest cas, el mòdul podria constar com a «encès», però això no significa que hi hagi cap zona escalfant.
Per això separo dos conceptes diferents:
- Circuit disponible: el mòdul permet que arribi alimentació a la placa.
- Vitroceràmica en ús: la potència mesurada indica que una zona o més estan treballant.
Per respondre la pregunta «m’he deixat la vitroceràmica encesa?», el que m’interessa és sobretot el segon estat. La lectura de potència és la que permet diferenciar una placa simplement alimentada d’una placa que està consumint energia per escalfar.
Aquesta mesura em permet saber que la vitroceràmica està consumint, però no quina zona concreta està encesa. El SONOFF mesura el circuit de la placa en conjunt, de manera que Home Assistant pot detectar activitat elèctrica, però no distingir directament quin dels focs l’està provocant.
El detall que complica la detecció: la placa treballa per cicles
En una vitroceràmica radiant, una zona no consumeix necessàriament de manera contínua. Segons la potència seleccionada, el regulador connecta i desconnecta la resistència per controlar l’aportació d’energia. Durant aquestes pauses el consum pot caure molt encara que la zona continuï encesa i el recipient segueixi rebent calor.
Això significa que no podem interpretar qualsevol baixada de consum com una apagada real. Si el sensor binari canviés a «apagada» cada vegada que la potència cau durant un cicle normal, Home Assistant estaria canviant constantment d’estat i podríem acabar generant avisos falsos.
Per evitar-ho necessitem dues coses:
- Un llindar de potència situat clarament per damunt del consum real en repòs.
- Un retard d’apagada prou llarg perquè les pauses normals de regulació no es confonguin amb el final de la cocció.
Primer mesuro; després trio el llindar
No hi ha un valor universal que serveixi per a totes les plaques ni per a totes les instal·lacions. Abans de fixar un llindar, prefereixo mirar què passa realment a casa.
Per fer-ho, l’historial de potència de Home Assistant permet observar la placa en diferents situacions: completament apagada, amb una sola zona a potència baixa, amb una zona a potència mitjana, a potència alta i amb diverses zones funcionant alhora. També és especialment important veure quant dura la pausa més llarga quan una zona està regulant a baixa potència.
| Prova | Què anoto | Per a què serveix |
|---|---|---|
| Placa apagada durant unes quantes hores | Consum estable i possibles pics en repòs | Situar el llindar per damunt del consum normal sense ús |
| Una zona al nivell més baix | Potència quan connecta i durada de les pauses | No confondre una pausa de regulació amb una apagada |
| Una zona a potència mitjana o alta | Potència i patró dels cicles | Entendre com varia el consum segons el nivell seleccionat |
| Ús habitual amb diverses zones | Forma general de la corba i canvis de potència | Comprovar que el sensor respon de manera natural durant una cocció real |
| Apagada real | Temps fins que el consum queda en repòs | Ajustar el retard sense mantenir un fals «encès» durant massa temps |
La lògica a Home Assistant
Un cop coneixem el comportament real de la placa, la idea es pot traslladar a un sensor binari de plantilla. El principi és senzill: mentre la potència superi el llindar que hàgim establert, considerem que la vitroceràmica està en ús. Quan deixa de superar-lo, Home Assistant espera un temps abans de donar-la realment per apagada.
Hi afegeixo, a més, una comprovació de disponibilitat. Si el sensor de potència deixa de comunicar o Home Assistant no rep una lectura vàlida, prefereixo que l’estat quedi com a no disponible abans que interpretar automàticament aquesta falta de dades com si la vitroceràmica estigués apagada.
El següent exemple mostra l’estructura de la configuració. Tant el nom de l’entitat com els valors de potència i temps són només il·lustratius i s’han d’adaptar a les mesures de cada instal·lació.
template:
- binary_sensor:
- name: "Vitroceràmica en ús"
unique_id: vitroceramica_en_us
device_class: running
availability: >
{{ has_value('sensor.vitroceramica_power') }}
state: >
{{ states('sensor.vitroceramica_power') | float(0) > 20 }}
delay_off:
minutes: 5En aquest exemple, 20 W és el llindar de demostració i 5 minuts és el retard abans de considerar que la placa s’ha apagat. No són valors universals ni els recomano per copiar-los directament. La configuració correcta depèn del consum en repòs de la placa, de la manera com ciclen les zones i de les mesures reals que obtinguem a casa.
Això és important perquè l’objectiu no és fabricar un sensor que reaccioni ràpid, sinó un sensor que interpreti correctament què està fent la vitroceràmica.
Què faig amb aquest estat
Un cop Home Assistant té un estat prou fiable de «vitroceràmica en ús», aquesta dada es pot aprofitar de moltes maneres sense haver de controlar directament la placa.
- Mostrar un estat clar al tauler de cuina.
- Avisar si la vitroceràmica continua en ús quan l’habitatge queda buit.
- Recordar-ho si porta activa més temps de l’habitual.
- Registrar hores de funcionament i consum energètic.
- Relacionar aquesta informació amb presència, ventilació o detecció de fum, sempre amb regles prudents.
També intento que les notificacions expliquin què està passant en lloc de limitar-se a generar una alarma. Per exemple, és molt més útil rebre un missatge del tipus «La vitroceràmica continua en ús, amb un consum actual de [potència] W, i no es detecta presència a casa» que un genèric «Alarma cuina». Incloure la dada real mesurada en aquell moment dona context i ajuda a decidir què cal fer.
El que no automatitzo a la lleugera
Mesurar una placa i saber que està treballant no significa que qualsevol acció automàtica sigui convenient. No faig servir una lectura aïllada per connectar la vitroceràmica a distància, ni considero un tall domòtic un substitut de les proteccions elèctriques reglamentàries o de la supervisió humana.
El mòdul permet control, però decidir si una automatització ha de tallar l’alimentació d’una placa és una qüestió diferent. Cal valorar la instal·lació, el comportament de la vitroceràmica quan recupera tensió i què podria haver-hi damunt de les zones en aquell moment.
Per a aquest projecte, el benefici principal és saber i avisar. Aquesta és precisament una de les idees de la domocuina: convertir una dada tècnica en informació útil sense complicar l’acte de cuinar.
Com encaixa amb la meva manera de cuinar
A com faig servir les potències 0–9 de la meva Teka TB630 explico que una mateixa zona pot alternar períodes d’aportació d’energia i pauses segons la potència seleccionada.
A com gestiono la calor residual distingeixo entre deixar de consumir electricitat i deixar de cuinar. Una zona pot deixar de consumir i continuar molt calenta durant una bona estona.
Home Assistant hi afegeix una tercera mirada: em permet saber què està passant elèctricament, però no pot deduir tot sol quanta calor queda acumulada al vidre, a la paella o al menjar. Per això la dada elèctrica és molt útil, però continua sent una peça més dins del procés de cuinar.
La domòtica m’ajuda a saber què passa, no a deixar de vigilar
El que busco amb aquesta integració no és que Home Assistant cuini per mi ni que substitueixi les decisions que prenc davant de la vitroceràmica. El que vull és disposar d’una dada que abans no tenia: saber si la placa està consumint energia encara que jo sigui en una altra habitació o fins i tot fora de casa.
A partir d’aquí puc construir avisos i automatitzacions útils, però sempre sobre una mesura que primer he observat i entès. Per això, abans de copiar un llindar o un temps d’espera, prefereixo mirar la corba real de consum de la meva vitroceràmica i ajustar Home Assistant al seu comportament.
Aquesta és, per a mi, la part interessant de la domocuina: no afegir tecnologia perquè sí, sinó utilitzar-la per entendre millor què està passant a la cuina i rebre ajuda quan realment pot ser útil.