Gasta menys cuinar un mateix plat al forn o fer-lo a la vitroceràmica? La pregunta sembla senzilla, però respondre-la mirant únicament la potència màxima de cada aparell podria portar fàcilment a una conclusió equivocada. A Domocuina ho vull comprovar d’una altra manera: mesurant quanta energia necessita realment cada mètode per arribar a un resultat comparable a la meva pròpia cuina.
A casa utilitzo una vitroceràmica Teka TB630 i un forn Teka HI435. Tots dos comparteixen la mateixa línia elèctrica monitoritzada per Home Assistant. Això impedeix separar-ne els consums quan funcionen simultàniament, però també ens permet fer una comparació prou neta si faig dues proves independents: una amb el forn i la vitro completament apagada, i una altra amb la vitro i el forn completament apagat.
No vull comparar dues potències de catàleg
Una comparació basada simplement a dir «el forn té tants watts i la vitro tants» no em sembla útil. La potència instantània explica quant està demanant un aparell en un moment determinat, però no quant haurà consumit quan acabi de cuinar.
El forn pot consumir molta potència durant el preescalfament i després connectar i desconnectar les resistències per mantenir la temperatura. La vitroceràmica també pot treballar per cicles segons la zona i el nivell de potència seleccionat.
Per això, el que vull comparar al final no són només els W que apareixen en un instant, sinó principalment:
- l’energia total consumida en kWh;
- el temps total necessari;
- el cost elèctric de cada mètode;
- i el resultat culinari obtingut.
Què puc mesurar realment a la meva instal·lació
Home Assistant rep dues dades especialment útils de la línia elèctrica compartida pel forn i la vitroceràmica:
sensor.medidor_cuadro_general_power_b, que registra la potència instantània en W.sensor.medidor_cuadro_general_energy_b, que acumula l’energia consumida en kWh.
No tinc un mesurador independent per a cada aparell. Per això, si forn i vitro funcionen al mateix temps, Home Assistant pot dir-me quant consumeix el conjunt de la línia, però no quina part correspon a cadascun.
Per a aquesta comparació això té solució: les dues proves es faran per separat. Durant la prova del forn, la vitroceràmica romandrà completament apagada. Durant la prova de la vitro, el forn romandrà completament apagat.
La condició bàsica de la prova és aïllar cada aparell. Si durant una de les sessions també funciona l’altre, aquella mesura no servirà per comparar forn i vitro per separat i caldrà repetir-la.
La part difícil: aconseguir que la comparació sigui justa
No n’hi ha prou amb cuinar qualsevol cosa una vegada al forn i una altra a la vitro. Perquè la comparació tingui sentit, necessito triar una preparació que realment es pugui fer amb tots dos mètodes buscant un resultat raonablement equivalent.
Intentaré mantenir iguals o tan semblants com sigui possible les condicions que sí que puc controlar:
- el mateix aliment;
- la mateixa quantitat;
- un estat inicial comparable;
- ingredients equivalents;
- un punt final de cocció comparable;
- i recipients adequats a cada mètode sense introduir diferències innecessàries.
No pretenc convertir la meva cuina en un laboratori. El forn i la vitro cuinen de manera diferent i, precisament, una part de l’interès és observar aquestes diferències. El que importa és evitar una comparació clarament desequilibrada.
Què anotaré a la prova del forn
A la sessió feta amb el Teka HI435 anotaré com a mínim:
- quantitat i estat inicial de l’aliment;
- temperatura seleccionada;
- mode de cocció utilitzat;
- si hi ha preescalfament i quant dura;
- hora d’inici;
- lectura inicial d’energia;
- temps de cocció;
- hora de finalització;
- lectura final d’energia;
- kWh consumits;
- i resultat obtingut.
El preescalfament comptarà dins del consum del mètode si és necessari per preparar correctament el plat. Excloure’l donaria una imatge incompleta del cost real de cuinar amb el forn.
Què anotaré a la prova de la vitroceràmica
A la sessió amb la Teka TB630 registraré igualment:
- la mateixa quantitat d’aliment;
- recipient utilitzat;
- zona de la vitroceràmica;
- nivells de potència utilitzats del 0 al 9;
- canvis de potència durant la preparació;
- hora d’inici i final;
- lectura inicial i final d’energia;
- kWh consumits;
- temps total;
- i resultat culinari.
Aquí també tindré en compte la calor residual. Apagar la vitroceràmica no significa necessàriament que la preparació deixi de rebre calor en aquell mateix instant, així que, a més del consum elèctric, m’interessa documentar com acaba realment la cocció.
Els kWh seran més importants que el pic de watts
Durant les dues proves també podré observar la corba de potència amb sensor.medidor_cuadro_general_power_b. Serà interessant veure el preescalfament del forn, els cicles del termòstat o com regula la vitroceràmica.
Però la xifra principal per comparar la despesa serà la diferència entre la lectura inicial i final de sensor.medidor_cuadro_general_energy_b. Aquesta diferència ens donarà els kWh utilitzats durant cada sessió.
Després, utilitzant el preu variable de l’electricitat vigent en el moment de la prova, podré convertir aquests kWh en un cost aproximat en euros.
El mètode més barat no serà automàticament el millor
Encara que un dels dos mètodes acabi consumint menys electricitat, no convertiré automàticament aquest resultat en «aquest mètode és millor».
També vull comparar:
- temps total;
- temps que exigeix estar pendent de la preparació;
- textura;
- sucositat;
- uniformitat de la cocció;
- comoditat;
- capacitat per preparar diverses racions;
- i resultat final al plat.
Una diferència energètica petita podria ser irrellevant si un dels mètodes dona un resultat molt millor o permet cuinar una quantitat considerablement més gran d’una sola vegada.
També podria passar el contrari: per a una quantitat petita, escalfar tot el forn potser no compensa davant d’utilitzar una sola zona de la vitroceràmica. Això és precisament el que vull mesurar en lloc de donar-ho per fet.
Encara no hi ha cap guanyador perquè encara no hem fet la prova
Home Assistant ja té històrics reals de la línia Vitro – Forn, però aquests registres no permeten reconstruir amb prou seguretat dues preparacions equivalents fetes una amb cada mètode. Per això no utilitzaré consums antics per fabricar una comparació que mai no es va fer de manera controlada.
Aquest article estableix el protocol. El pas següent serà triar un plat adequat, preparar la mateixa quantitat amb tots dos mètodes en dues sessions independents i registrar les dades des del principi.
Quan la prova estigui feta, aquí apareixeran els resultats reals: temps, kWh, cost i diferències al plat. Fins aleshores, qualsevol conclusió sobre quin mètode gasta menys a la meva cuina seria simplement una suposició.
Això també és Domocuina
El que m’interessa d’aquesta prova no és demostrar que el forn sigui millor que la vitroceràmica ni al revés. Vull utilitzar les dades que ja genera casa meva per respondre una pregunta quotidiana amb mesures reals.
Aquest és l’enfocament de la Domocuina: combinar cuina i tecnologia quan la tecnologia pot aportar informació útil, però sense fer dir als sensors coses que realment no saben.